inici

REFERÈNCIA

Quadrado, Josep Maria (1841), «Ausiàs March», 1: 3a serie, pp. 509-532. [Reeds.: Museo Balear, 4 (28-febrer-1875), pàgs. 96-106; 5 (15-març-1875), pàgs. 128-136; 6 (31-març-1875), pàgs. 160-167; 7 (15-abril-1875), pàgs. 192-205; 8 (30-abril-1875), pàgs. 225-233; en Josep Torras i Bages, La tradició catalana, Barcelona, 1892; en Amédée Pagès, Auzias March et ses predecesseurs; en Pere Bohigas 1959; en Josep Maria Quadrado, Assaigs literaris, a cura d'Antònia Tayadella, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàgs. 89-146.]

FITXA COMPLETA

Tipus de referència:Article de revista / Publicació periòdica
Secció:La poesia d'Ausiàs March
Apartat:Estudi
Autor/s:Quadrado, Josep Maria
Any de publicació:1841
Títol d'article:Ausiàs March
Volum:1
Fascicle:3a serie
Pàgina d'inici:509
Altres pàgines:532
Notes:Reeds.: Museo Balear, 4 (28-febrer-1875), pàgs. 96-106; 5 (15-març-1875), pàgs. 128-136; 6 (31-març-1875), pàgs. 160-167; 7 (15-abril-1875), pàgs. 192-205; 8 (30-abril-1875), pàgs. 225-233; en Josep Torras i Bages, La tradició catalana, Barcelona, 1892; en Amédée Pagès, Auzias March et ses predecesseurs; en Pere Bohigas 1959; en Josep Maria Quadrado, Assaigs literaris, a cura d'Antònia Tayadella, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàgs. 89-146
Descriptor/s:aïllament | Ausiàs March | desesperació | dolor | efectes de l'amor | egocentrisme | intimisme | lírica amorosa | lírica medieval | origen de l'amor | Petrarca | poesia catalana | poesia francesa | poesia italiana

RESUM

Un dels primers estudis erudits sobre Ausiàs March del segle XIX. Contextualitza l'obra del poeta valencià en la València del segle XV abans de la unió de les Corones de Castella i Aragó, fet que l'autor lamenta com una pèrdua de l'entitat catalanoaragonesa. A més, l'autor afegeix un petit recorregut historicoliterari per demostrar la no dependència del català -en l'època denominat llemosí- del francés, així com també la indepèndencia política dels territoris catalans i aragonesos d'on va sorgir una important literatura, les fites més improtants de la qual són trobadors com Guillem de Berguedà i Guillem de Cabestany fins arribar a autors de l'època del príncep de Viana, entre els quals emmarca la figura d'Ausiàs.  En la línia d'autors romàntics, Quadrado elogia la riquesa i armonia del llenguatge dels autors catalans davant la rudesa i expressió monòtona de la poesia castellana. Pel que fa a l'obra marquiana, es fa un repàs pels precedents, poetes de la família March com Pere i Jaume, inclou un resum biogràfic, donant una certa improtància a la relació amb Tecla Borja, per passar després a comentar l'obra poètica, dividica en cants d'amor, de mort, moral i un espiritual. Destaca l'abstracció, la varietat d'imatges i la suavitat de la versificació. Compara el cançoner de March amb el de Petrarca i els diferencia pel fer que Petrarca considerava l'amor en els seus efectes mentre que March ho fa en la seua essència i origen. Els comentaris d'alguns fragments poètics marquians i el fet de tractar d'explicar l'essència i alhora la tragèdia amorosa, són els elements més encertats i rics del treball de Quadrado. [LM]

Ajuda:
X