inici

REFERÈNCIA

Archer, Robert (1998-99), «Els cants de mort», Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert', 39-40, pp. 29-44.

FITXA COMPLETA

Tipus de referència:Article de revista / Publicació periòdica
Secció:La poesia d'Ausiàs March
Apartat:Estudi
Autor/s:Archer, Robert
Any de publicació:1998-99
Títol d'article:Els cants de mort
Revista / Publicació periòdica:Canelobre. Revista de l'Institut de Cultura 'Juan Gil-Albert'
Volum:39-40
Pàgina d'inici:29
Altres pàgines:44
Descriptor/s:Ausiàs March | Cants de mort | consolació | dolor | dones | expressió dol | expressió poètica | identitat | March | mort | motius | motius dolor | plany | planys occitans | poesia | tradició | tradició consolatoria

RESUM

Aquest estudi pretén cobrir la manca de crítica sobre els anomenats «cants de mort» de March. Així, després de situar-los en el conjunt de la seua obra, atén, en primer lloc, a tractar d’esbrinar la identitat de la dona morta que plany en les poesies. Esmenta que algunes de les hipòtesis presentades fins ara fan referència a les mullers de March, Joana Escorna i Isabel Martorell, tot i que hi ha qui ha especulat que podria tractar-se de diverses dones diferents entre les composicions. Posteriorment, connecta els cants de mort, d’una banda, amb el gènere dels planhs provençals per la temàtica; mentre que, de l’altra, amb el Canzionere de Petrarca quant a la influència d'un cicle de poemes entorn de la mort d'una dama —malgrat que les postures que ambdós poetes manifesten davant la dama perduda siguen ben diferents. Una altra de les fonts que podrien haver influenciat March és la literatura consolatòria —que presenta arguments per considerar el dol com un estat indesitjable que l'home ha de fer l'esforç de superar— i que, en el seu cas, agafa per a rebutjar-la i perllongar, així, el dol i la lamentació. Tot seguit, distingeix en el conjunt de poemes dos grups quant al sentiment del dol o lamentació: aquells en què s'evidencia la consciència d'una necessitat de justificació del dol davant de la tradició consolatòria, i aquells altres en què no hi ha cap rastre dels arguments justificatoris; tal com ho demostra amb l'anàlisi de diversos fragments representatius. [JS]

Ajuda:
X