inici

REFERÈNCIA

Pastor Cuevas, María Carmen (1993), «Tipología del ermitaño: ficcionalización y función en los libros de caballerías hispánicos (Zifar, Amadís, Tirante el Blanco)», en Actas IV Congresso Associação Hispánica de Literatura Medieval (Lisboa, 1991), 4, Lisboa, Cosmos, pp. 35-40.

FITXA COMPLETA

Tipus de referència:Capítol de llibre
Secció:Tirant lo Blanc de Joanot Martorell
Apartat:Estudi
Autor/s:Pastor Cuevas, María Carmen
Any de publicació:1993
Títol de capítol:Tipología del ermitaño: ficcionalización y función en los libros de caballerías hispánicos (Zifar, Amadís, Tirante el Blanco)
Títol de llibre:Actas IV Congresso Associação Hispánica de Literatura Medieval (Lisboa, 1991)
Lloc de publicació:Lisboa
Volum:4
Editorial:Cosmos
Pàgina d'inici:35
Altres pàgines:40
Descriptor/s:Amadís de Gaula | estudis de parts i episodis de la novel·la | fonts | fonts franceses i angleses | Guillem de Varoic | Guy de Warwick | models literaris | Tirant a Anglaterra | Tirant lo Blanc | Zifar

RESUM

Es presenta una anàlisi sobre la ficcionalització de la figura de l’ermità en diverses obres cavalleresques —el Libro del Caballero Zifar, l’Amadís de Gaula i el Tirant lo Blanc—, així com les diferències i semblances que presenten, tot incidint en la funció final que hi desenvolupen. En primer lloc, es descriu la figura de l’ermità com un membre destacat de la societat medieval que presentava un comportament i una manera de viure modèlica, motiu que el porta a aparéixer en escrits tan allunyats del món espiritual com són les novel·les de cavalleries. Pel que fa al Zifar, s'explica que la presència d’aquest personatge és merament funcional, ja que és emprat amb per a ajuntar el cavaller amb el seu escuder. Tot i això, sí que es deixa entreveure el paper profetitzant de l’ermità. Tot seguit, es detalla com es presenta la figura ermitana en la novel·la de l’Amadís. Així, s'esmenta que des del primer moment se’l descriu acuradament perquè servisca de precedent al cavaller per a quan el trobe li demane consell i accedisca a acceptar la penitència que aquest li impose.

Arribats a aquest punt, es destaca que en l’Amadís l’ermità apareix com una evolució en el procés ficcional respecte del del Zifar, ja que, malgrat que els dos condicionaran un abans i un després en el cavaller, l’ermità de l’Amadís despunta una nova faceta com és la d’intèrpret dels somnis (evolució del valor profètic del Zifar). Amb tot, és en el Tirant on trobem una autèntica ficcionalització de l’ermità i un evident paper desenvolupat fins al punt d’esdevenir protagonista de 26 capítols. D’aquesta manera, l’ermità Guillem de Varoic, a excepció del que propugnaven els cànons de la figura ermitana allunyada de la seua terra, es manté aïllat dins les seues terres i torna a trencar els preceptes ermitans en deixar els hàbits i tornar a armar-se cavaller. Per últim, es posa en relació la figura de Guillem de Varoic enfront dels preceptes que se’n deriven del Llibre de l’Orde de Cavalleria de Llull que l’ermità fa arribar a Tirant. Així, s'afirma que Martorell transmet a través de Varoic un punt de vista més aïna instructor al servei de la religió, que també correspon amb el principal motiu de Tirant per a fer-se cavaller; en contra de l’amor a la dama que mou Amadís.

Considerat tot, es palesa com s’esdevé la ficcionalització de la tipologia de l’ermità, i com l’Amadís suposa una evolució d’aquesta figura medieval ja presentada al Zifar, mentre que al Tirant s’allunya dels seus preceptes per a adoptar la voluntat de servir al cristianisme com professava Martorell. [JS]

Ajuda:
X