inici

REFERÈNCIA

Guia i Marín, Josep (1995a), «Introducció a la fraseologia del Tirant», Afers. Fulls de recerca i pensament, 20, pp. 129-142.

FITXA COMPLETA

Tipus de referència:Article de revista / Publicació periòdica
Secció:Tirant lo Blanc de Joanot Martorell
Apartat:Estudi
Autor/s:Guia i Marín, Josep
Any de publicació:1995a
Títol d'article:Introducció a la fraseologia del Tirant
Revista / Publicació periòdica:Afers. Fulls de recerca i pensament
Volum:20
Pàgina d'inici:129
Altres pàgines:142
Descriptor/s:fraseologia | llengua

RESUM

Revisió de l'escassa bibliografia sobre les frases fetes i els proverbis al Tirant amb suggeriments per a un despullament sistemàtic. [BBAHLM]

 

En aquest article, Josep Guia hi repassa i hi descriu pormenoritzadament totes les aportacions bibliogràfiques prèvies sobre l’estat del refranyer allotjat en el Tirant lo Blanc, és a dir, el corpus parèmic disseminat en la novel·la valenciana: així, «Tirant lo Blanch. Aphorismes et proverbes» d’Emile Leguiel (1913), «25 adagis extrets de la novel·la Tirant lo Blanch» de J. Carreras i Candi, «Els refranys del Tirant lo Blanch» de Francesc de Borja Moll (1934), «Els refranys en el Tirant lo Blanc» de Vicent Escrivà (1992) i «Llengua popular i col·loquial al Tirant lo Blanch» d’Emili Casanova (1994), si bé aquesta darrera referència bibliogràfica sols es refereix a l’objecte d’estudi de manera tangencial. Tot tenint en compte la compilació total resultant de la suma de les parèmies trobades per aquests estudiosos, Guia n’amplifica els exemples ―Stimaria més ésser martre que confessor (capítol CXVII); Que no s’ha d’obtenir ab força estranya, mas ab giny e sforç vostre ho deveu portar a fi (CXXI)― al mateix temps que hi afig complementàriament alguns altres ítems provinents de textos medievals aproximadament coetanis amb la intenció de posar en relleu la riquesa paremiològica en la literatura catalana medieval, àmbit en el qual cal emmarcar la profusió fraseològica de la nostra novel·la de cavalleries. Es tracta, doncs, d’un estat de la qüestió que, de més a més, el corregeix i l’augmenta tot contextualitzant el corpus tirantià en el seu entorn cronològic i lingüístic per a arribar a un repertori que voreja provisionalment els 200 components. [EB]

Ajuda:
X